Excessos de polítics excedents que s'excedeixen

El Molt Honorable President del Consell Comarcal del Gironès, m'ha enviat per correu certificat la "Resolució d'atorgament d'ajuts de menjador escolar de data 12/09/2013". 

Denegada.( ooooooooooh!!! surprise!!!).

Motiu: "Excedeix el límit d'ingressos establerts a les bases".(Em cauen els collons per terra),

Un senyor polític que  cobra un sou d'uns 3000€ al mes x 14 pagues = 42.000€/any , o 2000€/mes x 14 pagues= 28.000€/anuals per 20h setmanals (dedicació parcial) + les dietes+ el sou d'altres càrrecs públics + l'empresa privada,  un senyor polític que excedeix els límits de la decència,de la moral i de l'ètica.... ha decidit, que servidora, excedeix el límit. 

Entenc. Estic (sobre)vivint per sobre de les meves possibilitats. Visc amb 426€ al mes x 12 pagues= 5112€/anuals. El darrer cop que em van contractar, va ser per treballar 28h els caps de setmana d'agost + 8h diàries la resta de la setmana, (dedicació total/bestial) canviant bolquers a malalts mentals per 1400€/bruts/mes. 
 Fa temps que han excedit els límits de la meva paciència.  

Jo diria que encara no ho han entés. Hi ha gent que tenen la closca molt dura i/o són durs d'oïda: són els  qui ens (mal)governen,  els qui s'excedeixen  amb tota la barra (quatribarrada)  sense límit, amb una ciutadania sense ingressos.( Bàsicament, perquè ells/elles viuen dels nostres ingressos).

Una història similar va succeir al país veí, pels volts del 1789, i el poble, va decidir acabar amb els qui s'excediren fins a límits inimaginables.

Crec que es de justícia recordar-la perquè dels errors sempre s'aprèn  i em sentiria malament si la història es repetís i, no hagués recordat als Molts Honorables com els pobles solen solucionar els problemes dels qui excedeixen els límits i s'excedeixen amb els ingressos.



Temps era temps, durant la 1ª setmana de febrer del 1789, per terres franceses, que van duplicar el preu del pa. I aquí, alguns, es van excedir condemnant al poble a passar fam.

Vet aquí, que hi havia una casta de 400.000 privilegiats, entre noblesa, monarquia i capellanat (ve a ser una cosa així com les 400 famílies d'Honorables que deia el Molt Honorable Millet) que excediren  els límits de l'ambició i del malbaratament.

I heus ací, que aquesta casta de 400.000, no es van adonar que hi havia una altra casta d'uns 900.000 pobres (ve a ser com els 902.300 aturats i aturades durant el 1er trimestre del 2013 que tenim a CAT) que no aconseguien ni excedir-se ni tenir ingressos.

I per acabar-ho d'adobar, aquells pobres gavatxos (#ambmoltdecarinyo) tenien un tal Lluís XVI de governant, un rei sense programa polític ( més o menys com un tal virrei Artur, que  governa amb "La voluntat d'un poble" #passadapelforro) i que, naturalment, es perpetuava excedint-se en tot.



Total, que la pobra gent pobra van assaltar la Bastilla, que segons deien era la 'fortalesa del secret i lloc sense justícia" (el que vindrien a ser el Parlament, Diputacions, Consells Comarcals i Ajuntaments, per a que ens entenguem) i van exercir el seu legítim #dretadecidir, sense estelades, ni concerts, ni manis, ni cadenes, en viu i en directe, per solucionar el tema dels qui s'excedien amb els ingressos.



I em consta que molts d'aquells 400.000 van deixar de tenir mals de cap perquè, finalment, el poble va limitar radical i contundentment, els seus excessos  i ingressos.