Em pregunto com et deus sentir quan camines per la ciutat que governes i et pugen els colors en veure a algun ciutadà o ciutadana furgant en un dels 2.833 nous contenidors de colors.
Em pregunto com li expliques a les teves filles o fills, que elles o ells acabaran l'escola la setmana vinent i que continuaran menjant, aniran a casal i a la platja o la piscina, però que alguns dels seus companys i companyes, ni déu sabrà si menjaran, aniran a una mesquita a les afores a resar, perquè tu no els hi has concedit la gratuïtat d'un casal i que potser els únics banys que prendran, si encara poden pagar la tarifa de l'aigua que tu has incrementat, seran a la dutxa de casa seva, abans que els desnonin, i que tu, com a alcalde o com a regidor o com a regidora de l'equip de govern, de fet , ni te n'has preocupat ni fotràs res de res.
Em pregunto com es pot dormir sense tranquilitzar la consciència amb diazepam, quan ets un cap de gabinet, o un cap d'urbanisme, o un cap de servei o un gerent i cobres entre 53.000 i 72.000 euros l'any i ni et planteges com poden sobreviure la ciutadania que et paga el sou amb 426 € al mes i, em pregunto com es pot dormir sense fotre's una dosi doble de medicació de rescat, en saber que el teu lloc de treball, és innecessari i injustificable.
Em pregunto com es pot viure durant la resta de la teva grisa vida, sabent que has tingut el poder i l'oportunitat de passar a la història de la teva ciutat com un alcalde o un regidor o una regidora que podia haver millorat les condicions de vida d' 1 de cada 3 ciutadans que viuen en la pobresa, i que l'únic que vas fer, va ser netejar, comprar i endreçar mobiliari i espais urbans.
"Em pregunto per què mai no sabré comprendre
per què el teu benestar serà sempre la torna de la meva pobresa."
(Mai no sabré, Lluís Llach)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
