@govern @presidentmas: ESTEU DESNONATS

" Ací no estem en cap postguerra, sinó en una guerra en tota regla, contra el poble, i la paguen els de sempre."


Així de clar ho manifestava en un article, el regidor d' Iniciativa Compromís per Cabanes en Carles Mulet a qui vaig tenir la gran sort de conèixer i lluitar al seu costat durant les eleccions del 2007 al País Valencià (http://www.elperiodicomediterraneo.com/noticias/opinion/la-fam-i-les-guerres_822211.html).


He recordat amb tristesa quan la meva 'abuela' andalusa i la meva àvia catalana m'explicaven la gana que havien passat, les penúries, la mania que tenien per a que mengés i m'engreixés,  (perquè sempre he sigut prima) i de com s'enfadaven si no m'acabava el dinar. No  es podia llençar res!!! Les seves sí que eren cuines creatives: reciclaven els menjars sobrants dels àpats,   i elaboraven plats indescriptibles amb crostons de pa  sec i farcits de tot... 

Banc d'Aliments, Palma de Malloca, 2011.

Recordo quan el meu padrí, germà de la meva 'abuela' m'explicava que en acabar la guerra anaven  a treballar al camp i la de sargantanes i altres bestioles que s'havien rostit i de lo bones que estaven ... i penso en el meu padrí,  s'hauria pensat que la Santa ONU  ens prenia el pèl quan va recomanar que mengéssim insectes per acabar amb la fam al món...

Racionament, Espanya de la postguerra.

Si la meva 'abuela' hagués sabut que estaven fent fora de casa seva, aquesta tarda, a Barcelona, a una  altra àvia de 80 anys per no poder pagar l'increment del lloguer, li hauria dit a l'Alcalde Xavier Trias " ¿Usted no ha tenido abuela? ¿No le da vergüenza?"

         

Si la meva àvia hagués sabut que mentre la gent furga en els contenidors de Girona buscant menjar, l'Alcalde Carles Puigdemont ha decidit gastar-se 2 Milions d'Euros de diner públic en comprar contenidors de colors, li hauria dit: "Vostè, no ha treballat mai? Sap  lo que costen de guanyar 332.772.000 de pessetes? Segur que la seva mare no li va ensenyar a llençar els diners."

Si la meva 'abuela' hagués vist el 'telenotícies' de la TV3 (el seu preferit sempre) i se n'hagués assabentat que la Generalitat es gastarà 1.097.549,81 €.  en una oficina tècnica per a organitzar els actes de commemoració d'un genocidi, com va ser el del 1714, diria " Pa que tanto dinero en fiestas... el vivo al bollo y el muerto al hoyo". I si hagués sabut que aquesta pasta la 'pillaria'  l'empresa del germà del President de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, hauria dit " ¿Cómo se puede ser tan sinvergüenza?!!!".

Si la meva àvia hagués sabut que la Vicepresidenta del Govern de Catalunya ha col·locat a la seva neboda, experta en falsejar currículums (deu ser genètic) i en no tenir ni puta idea d'alemany, com a Delegada del Govern a Berlin, hauria rigut i hauria dit:  " Una família així, quan més lluny, millor.

"


I si qualsevol de les meves dues àvies, haguessin vist com  el Molt Honorable Govern de la Generalitat  en ple estan retallant, desmantellant i saquejant Catalunya, haurien convingut amb mi, amb no poca pena i amb un somriure de iaia que sap de què va la història, 'que esos  señores estarian más guapos, recortándose otra cosa.' (#ambalegria @presidentmas).

Alcalde, regidors i assessors, a l'infern de dos en dos

Em pregunto com et deus sentir quan  camines per la ciutat que governes i  et pugen els colors en veure a algun ciutadà o ciutadana furgant en un dels 2.833 nous contenidors de colors.

Em pregunto com li expliques a les teves filles o fills, que elles o ells acabaran l'escola la setmana vinent i que continuaran menjant, aniran a casal i a la platja o la piscina, però que alguns dels seus companys i companyes, ni déu sabrà si menjaran, aniran a una mesquita a les afores a resar, perquè tu no els hi has concedit la gratuïtat d'un casal i que potser els únics banys que prendran, si encara poden pagar la tarifa de l'aigua que tu has incrementat, seran a la dutxa de casa seva, abans que els desnonin, i que tu,  com a alcalde o com a regidor o com a regidora de l'equip de govern, de fet , ni te n'has preocupat ni fotràs res de res.

Em pregunto com es pot dormir sense tranquilitzar la consciència amb diazepam, quan ets un cap de gabinet, o un cap d'urbanisme, o un cap  de servei o un gerent i cobres entre 53.000 i 72.000 euros l'any i ni et planteges com poden sobreviure la ciutadania que et paga el sou amb 426 € al mes i, em pregunto com es pot dormir sense fotre's una dosi doble de medicació de rescat, en saber que el teu lloc de treball, és innecessari i injustificable.

Em pregunto com es pot viure durant la resta de la teva grisa vida, sabent que has tingut el poder i l'oportunitat de passar a la història de la teva ciutat com un alcalde o un regidor o una regidora que podia haver millorat les condicions de vida d' 1 de cada 3 ciutadans que viuen en la pobresa, i que l'únic que vas fer, va ser netejar, comprar i endreçar mobiliari i espais urbans.

    

"Em pregunto per què  mai no sabré comprendre
  per què el teu benestar serà sempre la torna de la meva pobresa."
                                                                                  (Mai no sabré, Lluís Llach)

Inversió 'señorita Pepis'

L'endemà del ple de l'Ajuntament de Girona en que l'oposició va votar en contra de la compra de 2.833 contenidors a proposta de l'equip de govern municipal, el MH Alcalde Puigdemont, en unes declaracions a Ràdio Girona, va afirmar que Girona té 'una oposició de la señorita Pepis'.



He rememorant la meva infantesa, quan els Reis d'Orient li van portar la nina 'señorita Pepis' a ma germana per desig expréss d'ella. Reconec que a mi no em va fer cap gràcia perquè el tema del maquillatge i els pentinats, sempre me l'ha portat fluixa( basicament), però a la meva germana li va servir per a descobrir la seva vocació professional, motivar-la en els estudis i per guanyar-se el pa honradament: actualment és propietària d'un centre de perruqueria i estètica.

Els detractors de la señorita Pepis poden afirmar i, estic d'acord, que és una joguina que podria perpetuar els estereotips sexistes en les nenes, suposo que tot depèn de l'ús i imposició que se'n faci: en el meu cas, encara que totes les nines del mercat haguessin estat 'señoritas Pepis', no els hi hauria servit de res... (els ulls sempre se m'anaven darrera qualsevol lletra impressa, les instruccions de la 'señorita Pepis' incloses i, ho reconec, m'interessava molt més 'deconstruir' la 'señorita Pepis' per pur entreteniment científic: materials, mecanisme, substàncies químiques, disseny...).

Diuen els experts, que es tractava d'un joc important ja que potencia la imitació dels adults i aquests aprenentatges són fonamentals per l'evolució dels infants.

Per això no entenc que té de dolent ser 'señorita Pepis' i tampoc acabo d'entendre perquè l'oposició, quan exerceix el seu dret de vot, si s'oposa al macro-projecte-industrial 'operació contenidor', és la 'señorita Pepis'...

Més aviat ho veig al revés: si amb la señorita Pepis un munt de nenes van aprendre l'art de cultivar, restaurar i mantenir la imatge física, diria que amb la compra de nous contenidors, qui pretén maquillar la imatge d'una ciutat amb 1 de cada 3 ciutadans vivint en situació de pobresa, és el govern convergent... (a partir d'ara, 'govern de la señorita Pepis'?)




(PD:- De bon rotllo Sr. Alcalde, que em consta que llegeixen aquest bloc des del seu entorn...potser si els contenidors són decorats com els de les fotos, aconseguim més promoció turística, podria fer una fira de contenidors artístics, convocar un premi per a descobrir nous talents i iniciaria una gran tasca de teràpia ocupacional pels nostres joves i no tant joves. )