Tancament de pobres

In memoriam: a Rosario Endrinal. Indigent, cremada viva en un caixer. Barcelona, 2005.

D'ençà que l'adorable govern municipal de Girona  va realitzar la inversió estrella del pressupost 2013 en contenidors (2.833, més de 2.000.000. d'€) vaig pensar que es tractava d'un projecte social destinat a la creació de nous llocs de treball (pescadors) i que pretenia cobrir les necessitats bàsiques d'1 de cada 3 gironins que viuen en la pobresa. 

Ara que el govern municipal està honorablement encabronat amb la compra d'un fons d'art per valor de 4.000.000€ i en remodelar un edifici per a entafonar els quadres, que ens costarà uns 9 milions, he deduït que en el fons del fons  es troba el  segon gran projecte social: atraure turistes i visitants que puguin fer donacions econòmiques als pobres, pidolaires i sense sostre que malviuen a Girona. (Disculpi Alcalde, m'ha costat d'entendre la seva política social, però ara ja l' he pillat).

Així que, un cop analitzades les polítiques i projectes socials del Molt Honorable Ajuntament Convergent de Girona, cal que faci una crida a tots els pobres d'Espanya  (segons l'INE, uns 2,2 milions de nens passen gana) i animar-los a migrar cap a la Gironaemociona ;-).

Us en demano difusió i compartiu aquest post, molt especialment amb els pobres de Madrid, perquè m'han dit  que hi ha gent que dorm al carrer, cuina, pidola o ven 'kleenex' als semàfors i es veu que a l' alcaldessa Botella li agrada beure  la 'relaxingcaféconleche' a la Plaza Mayor i  la pobra dona s'ha vist obligada a aprovar una ordenança en la que sanciona amb multes de fins a 1.500€ a la gent que fa marranades semblants  a la Plaza...



És important que expliquem a tots els pobres i sense sostre, i també als desnonats, que no pateixin per l'allotjament, que aquí el Molt Honorable, ja va aprovar unes ordenances de 'civilitat' (podeu traduir per "ordenanzas de imbecilidad", ve a ser el mateix) en les que preveia aquestes situacions:  

Ordenança núm. 12: " L’autoritat municipal podrà sol·licitar, si escau, la documentació a les persones que exerceixin la mendicitat   (...) i podrà, si ho estimés convenient i fos possible, conduir les persones que practiquin la mendicitat a l'establiment o servei municipal adient (...)". 

Aquesta ordenança ja té una tradició històrica i som una ciutat innovadora i europea: al segle XVII, en diverses ciutats centreeuropees, les autoritats internaven als captaires en hospicis, privant-los de llibertat i obligant-los a realitzar treballs forçats. Tancament de pobres en deien. Sens dubte, el nostre govern municipal es va inspirar en aquesta qüestió de 'dignitat social'.






(PS.- Felicitats Alcalde, ho està aconseguint, amb ordenances com aquesta, Girona tindrà una projecció en el mundo mundial descollonant. De les primeres ciutats d'Espanya en reinstaurar els internaments de pobres. #ambil·lusió).

La gran Diputa.GI, subvenciona.

Una de cada tres persones (en aquesta categoria queden exclosos els polítics i assessors), es troba en  risc d’exclusió social ( o sigui que no tenen res ni expectatives de res) o  viuen en situació de pobresa  a la demarcació de Girona.

La graaaaaaaan Diputació de Girona  en una partida pressupostària per al 2013 d’ 11.678.119 € donarà subvencions a ajuntaments i entitats no lucratives que ja estiguin treballant amb els desfavorits, per a programes i projectes o traduït, a l'argot polític, molles pels pobres.

Els ‘afavorits’ de la graaaaaan Diputa. Gi, també reben subvenció per programar les 

seves vides sense passar pena ni misèries: és allò que anomenen polítiques de @ciu per eradicar la pobresa a CAT.

Un dels projectes per lluitar contra la pobresa i l’exclusió social, serà el gestionat pel DipSalut per atendre les necessitats bàsiques de la gent de les comarques, destinaran 1 milió d’Euros durant el 2013.

Podeu consultar en la taula següent quina serà la ‘subvenció’ que us ben donaran pel... (dia de demà ;-):

-

Afavorits	Desfavorits
40.000 € transport alts càrrecs	37.484 € pels pobres de la Cerdanya
578.167,20€ retribucions alts  càrrecs	205.914,89 € pels pobres de Girona
420.000 € a repartir entre 12  assessors	209.012,90 € pels pobres de la Selva
7.644.051,73 €  Gabinet del Molt Honorable President de la gran Diputació.	Total = 1.000.000 € a repartir entre tots els pobres de les comarques

Alcalde, regidors i assessors, a l'infern de dos en dos

Em pregunto com et deus sentir quan  camines per la ciutat que governes i  et pugen els colors en veure a algun ciutadà o ciutadana furgant en un dels 2.833 nous contenidors de colors.

Em pregunto com li expliques a les teves filles o fills, que elles o ells acabaran l'escola la setmana vinent i que continuaran menjant, aniran a casal i a la platja o la piscina, però que alguns dels seus companys i companyes, ni déu sabrà si menjaran, aniran a una mesquita a les afores a resar, perquè tu no els hi has concedit la gratuïtat d'un casal i que potser els únics banys que prendran, si encara poden pagar la tarifa de l'aigua que tu has incrementat, seran a la dutxa de casa seva, abans que els desnonin, i que tu,  com a alcalde o com a regidor o com a regidora de l'equip de govern, de fet , ni te n'has preocupat ni fotràs res de res.

Em pregunto com es pot dormir sense tranquilitzar la consciència amb diazepam, quan ets un cap de gabinet, o un cap d'urbanisme, o un cap  de servei o un gerent i cobres entre 53.000 i 72.000 euros l'any i ni et planteges com poden sobreviure la ciutadania que et paga el sou amb 426 € al mes i, em pregunto com es pot dormir sense fotre's una dosi doble de medicació de rescat, en saber que el teu lloc de treball, és innecessari i injustificable.

Em pregunto com es pot viure durant la resta de la teva grisa vida, sabent que has tingut el poder i l'oportunitat de passar a la història de la teva ciutat com un alcalde o un regidor o una regidora que podia haver millorat les condicions de vida d' 1 de cada 3 ciutadans que viuen en la pobresa, i que l'únic que vas fer, va ser netejar, comprar i endreçar mobiliari i espais urbans.

    

"Em pregunto per què  mai no sabré comprendre
  per què el teu benestar serà sempre la torna de la meva pobresa."
                                                                                  (Mai no sabré, Lluís Llach)

Girona, Temps de Flors 2013

Ahir tarda vaig anar a passejar per Girona.
La Girona a on està ubicat el millor restaurant del món, la Girona que té 258 persones vivint al carrer, la Girona en la que 1 de cada 3 persones està en situació de pobresa, la Girona en la que el govern municipal posa cadenats als contenidors per a que la gent no agafi menjar i la Girona en la que el govern municipal de CIU pretenia gastar-se una subvenció europea d' 1.6 milions d'euros i afegir-ne 400.000 € dels nostres impostos, per a comprar 2.833 contenidors nous...

La mateixa subvenció d'aquest fons europeu (FEDER) s'atorga a projectes de creació de llocs de treballs de llarga durada. Som 93.900 aturats i aturades a la demarcació de Girona.

L'oposició en ple va aturar la compra dels contenidors. El meu agraïment.

Einstein deia que l'estupidesa humana no té límits. Jo dic que l'estupidesa  d'alguns polítics i polítiques, no deixarà mai de sorprendre'm...

Mil milions de persones que no tenen res

"Viuen per sota el llindar
de la resignació,
amb un forat a l’estómac.
No tenen dret al futur,                                                            
el seu destí ja està escrit,
marcat amb tinta indeleble."

Lletra cançó ‘Mil milions de persones’, Pau Alabajos

La setmana passada vaig assistir a una xerrada d’un diputat del Parlament de Catalunya sobre economia. En el torn obert de preguntes, la gent van preguntar sobre independència, corrupció política, noves propostes econòmiques... servidora es va quedar amb les ganes de fer una pregunta ‘punxeguda’... No sé si per timidesa, per no alarmar al personal o perquè em vaig sentir a anys llum de la resta de la gent, vaig optar per fer-la però de manera privada: ‘Tu què interactues amb tot aquest món de diputats i diputades, directors generals, consellers, càrrecs, tots i totes ‘alto standing’ i que sempre he pensat que viuen en el país de les fades com la Gispert...se n’adonen del que ells i elles anomenen ‘bosses’ de pobresa i exclusió? Se n’adonen que són dinamita pura? que hi ha molta gent que no té res a perdre i que un conflicte violent social pot esclatar en qualsevol moment?”

El bon noi em va contestar: ‘No, no saben que viuen sobre un volcà en erupció’.

No són els únics: penso que moltíssima gent que conec i amb la que em relaciono, no saben que a Catalunya tenim ‘pobres’ sí, d’aquells que no tenen casa, ni feina, ni recolzament familiar, ni subsidi, ni beca de menjador, ni parella, ni res de res...

Deia el Síndic de Greuges la setmana passada que a CAT tenim 285.000 infants en situació de pobresa...(http://www.ara.cat/societat/Sindic-xifra-viuen-pobresa-Catalunya_0_898110390.html) 285.000 nens i nenes!!! Com és que no ens cau la cara de vergonya???? Només són dades, és clar, i la notícia no ha tingut major transcendència: no és el Barça, ni la independència, ni la  princesa i el marit corrupte, ni la commemoració de la república, ni les bajanades que diuen els polítics de torn ni és graciós o agradable per penjar-ho al Facebook o al Twitter... A qui importa que 285.000 nens i nenes passin gana o no estiguin ben alimentats??? Pel que veig a aquests nens i nenes, als seus pares i als treballadors socials que intervenen amb ells.

Conec a aquests infants, tenen noms i sentiments, són aquella família de 3 germans que van a escola en un barri de BCN (no precisament ‘marginal) i que la GENE només els hi ha donat una beca de menjador: un dia menja un germà i els altres 2, asseguts al costat, mengen un crostó de pa que algun monitor de menjador fa la vista grossa i li’n deixa menjar, o bé allò que el seu germà no vol menjar...

Conec als seus pares, són aquella parella a qui van fotre un ERE , estan farts d’enviar CV’s sense resposta i un bon dia el subsidi d’atur es va acabar, i possiblement també els 426€ i un banc els va fer fora del seu pis, i viuen o dormen a casa de familiars o dels avis, a l’espera, moltes vegades, d’un nou desnonament...

I també conec els avis, són aquells que esperen amb un carretó de la compra o amb bosses de plàstic, al costat dels contenidors dels supermercats, allà al vespre, quan tanquen, per agafar els iogurts caducats o el que es pugui aprofitar...

Sé per experiència que la capacitat d’empatia la desenvolupem quan vivim una situació similar a la de la persona que tenim al davant patint. No li desitjo a ningú passar gana, però hi ha gent que es mereixerien viure un temps en la pell dels altres: sense feina, sense subsidis, sense ajudes socials, sense sostre, sense parella, sense família, sense amics, sense...il·lusió per viure.

No us equivoqueu: qualsevol dia, un d’aquests ‘sense’ podem ser nosaltres...