Tancament de pobres

In memoriam: a Rosario Endrinal. Indigent, cremada viva en un caixer. Barcelona, 2005.

D'ençà que l'adorable govern municipal de Girona  va realitzar la inversió estrella del pressupost 2013 en contenidors (2.833, més de 2.000.000. d'€) vaig pensar que es tractava d'un projecte social destinat a la creació de nous llocs de treball (pescadors) i que pretenia cobrir les necessitats bàsiques d'1 de cada 3 gironins que viuen en la pobresa. 

Ara que el govern municipal està honorablement encabronat amb la compra d'un fons d'art per valor de 4.000.000€ i en remodelar un edifici per a entafonar els quadres, que ens costarà uns 9 milions, he deduït que en el fons del fons  es troba el  segon gran projecte social: atraure turistes i visitants que puguin fer donacions econòmiques als pobres, pidolaires i sense sostre que malviuen a Girona. (Disculpi Alcalde, m'ha costat d'entendre la seva política social, però ara ja l' he pillat).

Així que, un cop analitzades les polítiques i projectes socials del Molt Honorable Ajuntament Convergent de Girona, cal que faci una crida a tots els pobres d'Espanya  (segons l'INE, uns 2,2 milions de nens passen gana) i animar-los a migrar cap a la Gironaemociona ;-).

Us en demano difusió i compartiu aquest post, molt especialment amb els pobres de Madrid, perquè m'han dit  que hi ha gent que dorm al carrer, cuina, pidola o ven 'kleenex' als semàfors i es veu que a l' alcaldessa Botella li agrada beure  la 'relaxingcaféconleche' a la Plaza Mayor i  la pobra dona s'ha vist obligada a aprovar una ordenança en la que sanciona amb multes de fins a 1.500€ a la gent que fa marranades semblants  a la Plaza...



És important que expliquem a tots els pobres i sense sostre, i també als desnonats, que no pateixin per l'allotjament, que aquí el Molt Honorable, ja va aprovar unes ordenances de 'civilitat' (podeu traduir per "ordenanzas de imbecilidad", ve a ser el mateix) en les que preveia aquestes situacions:  

Ordenança núm. 12: " L’autoritat municipal podrà sol·licitar, si escau, la documentació a les persones que exerceixin la mendicitat   (...) i podrà, si ho estimés convenient i fos possible, conduir les persones que practiquin la mendicitat a l'establiment o servei municipal adient (...)". 

Aquesta ordenança ja té una tradició històrica i som una ciutat innovadora i europea: al segle XVII, en diverses ciutats centreeuropees, les autoritats internaven als captaires en hospicis, privant-los de llibertat i obligant-los a realitzar treballs forçats. Tancament de pobres en deien. Sens dubte, el nostre govern municipal es va inspirar en aquesta qüestió de 'dignitat social'.






(PS.- Felicitats Alcalde, ho està aconseguint, amb ordenances com aquesta, Girona tindrà una projecció en el mundo mundial descollonant. De les primeres ciutats d'Espanya en reinstaurar els internaments de pobres. #ambil·lusió).

Excessos de polítics excedents que s'excedeixen

El Molt Honorable President del Consell Comarcal del Gironès, m'ha enviat per correu certificat la "Resolució d'atorgament d'ajuts de menjador escolar de data 12/09/2013". 

Denegada.( ooooooooooh!!! surprise!!!).

Motiu: "Excedeix el límit d'ingressos establerts a les bases".(Em cauen els collons per terra),

Un senyor polític que  cobra un sou d'uns 3000€ al mes x 14 pagues = 42.000€/any , o 2000€/mes x 14 pagues= 28.000€/anuals per 20h setmanals (dedicació parcial) + les dietes+ el sou d'altres càrrecs públics + l'empresa privada,  un senyor polític que excedeix els límits de la decència,de la moral i de l'ètica.... ha decidit, que servidora, excedeix el límit. 

Entenc. Estic (sobre)vivint per sobre de les meves possibilitats. Visc amb 426€ al mes x 12 pagues= 5112€/anuals. El darrer cop que em van contractar, va ser per treballar 28h els caps de setmana d'agost + 8h diàries la resta de la setmana, (dedicació total/bestial) canviant bolquers a malalts mentals per 1400€/bruts/mes. 
 Fa temps que han excedit els límits de la meva paciència.  

Jo diria que encara no ho han entés. Hi ha gent que tenen la closca molt dura i/o són durs d'oïda: són els  qui ens (mal)governen,  els qui s'excedeixen  amb tota la barra (quatribarrada)  sense límit, amb una ciutadania sense ingressos.( Bàsicament, perquè ells/elles viuen dels nostres ingressos).

Una història similar va succeir al país veí, pels volts del 1789, i el poble, va decidir acabar amb els qui s'excediren fins a límits inimaginables.

Crec que es de justícia recordar-la perquè dels errors sempre s'aprèn  i em sentiria malament si la història es repetís i, no hagués recordat als Molts Honorables com els pobles solen solucionar els problemes dels qui excedeixen els límits i s'excedeixen amb els ingressos.



Temps era temps, durant la 1ª setmana de febrer del 1789, per terres franceses, que van duplicar el preu del pa. I aquí, alguns, es van excedir condemnant al poble a passar fam.

Vet aquí, que hi havia una casta de 400.000 privilegiats, entre noblesa, monarquia i capellanat (ve a ser una cosa així com les 400 famílies d'Honorables que deia el Molt Honorable Millet) que excediren  els límits de l'ambició i del malbaratament.

I heus ací, que aquesta casta de 400.000, no es van adonar que hi havia una altra casta d'uns 900.000 pobres (ve a ser com els 902.300 aturats i aturades durant el 1er trimestre del 2013 que tenim a CAT) que no aconseguien ni excedir-se ni tenir ingressos.

I per acabar-ho d'adobar, aquells pobres gavatxos (#ambmoltdecarinyo) tenien un tal Lluís XVI de governant, un rei sense programa polític ( més o menys com un tal virrei Artur, que  governa amb "La voluntat d'un poble" #passadapelforro) i que, naturalment, es perpetuava excedint-se en tot.



Total, que la pobra gent pobra van assaltar la Bastilla, que segons deien era la 'fortalesa del secret i lloc sense justícia" (el que vindrien a ser el Parlament, Diputacions, Consells Comarcals i Ajuntaments, per a que ens entenguem) i van exercir el seu legítim #dretadecidir, sense estelades, ni concerts, ni manis, ni cadenes, en viu i en directe, per solucionar el tema dels qui s'excedien amb els ingressos.



I em consta que molts d'aquells 400.000 van deixar de tenir mals de cap perquè, finalment, el poble va limitar radical i contundentment, els seus excessos  i ingressos.