Genocidi en directe

He observat que des de la GEN ens estan bombardejant amb la commemoració del 1714, 'el genocidi invisible' en diuen, i  de lo pobrets i matxacats que estem els catalans i les catalanes des d'aleshores... 

Consulto la definició de genocidi a la wikipedia: ' segons  el que es disposa per la  Convenció per a la Prevenció i la Sanció del Delicte de Genocidi, s'entén per genocidi qualsevol dels següents actes amb la intenció de destruir, total o parcialment, a un grup nacional, ètnic, racial o religiós:

• Matança de membres d'un grup
• Lesió greu a la integritat física o mental dels membres del grup
• Submissió intencional del grup a condicions d'existència que hagin d'implicar la seva destrucció física, total o parcial
• Mesures destinades a impedir els naixements en el sí del grup
• Trasllat per força de nens del grup a altre grup.'

Si ens fixem en la realitat socio-econòmica de CAT, diria que estem vivint  a diari, en directe, un genocidi : 902.300 aturats i aturades en el primer trimestre del 2013 i 285.000 nens i nenes menors de 16 anys viuen en situació de vulnerabilitat  i no tenen garantides les necessitats bàsiques. 

Dedueixo que estan lesionant greument la integritat física o mental dels grups de treballadors, treballadores, nens i nenes, que ens han obligat intencionadament a sotmetre'ns a condicions d'existència que implicaran, en un futur no massa llunyà, la nostra destrucció física, total o parcial  i amb mesures destinades a impedir els naixements ( si no treballem, no emplenem estòmacs, a veure qui és el maco o la maca que té pebrots, o ovaris, de posar fills al món sense feina, sense aliments, sense sanitat, sense educació, sense serveis socials....).

Com sempre, la realitat supera la ficció: la Generalitat ha aprovat un pressupost inicial  per a la creació d' una oficina tècnica que coordini les activitats de commemoració del 1714  (només inicial, ja anirà augmentant, trankis, que amb els nostres impostos  tenen barra lliure i sempre acaben llençant la casa per la finestra) que  ens costarà  1.097.549,81 €.

Atenció PREGUNTA que faria la meva filla o la mateixa Mafalda: 

Per a què es gasten 1.097.549,81 € en commemorar un genocidi, sí d'aquí 

a no res haurem de commemorar el que estem vivint ARA???? 

                         

Eat or not to eat

Darrerament els polítics o paràsits de torn s'estan 'ultra-passant' en tot. El saqueig generalitzat a les nostres tristes economies em fa pensar que estan molt desesperats i que tot plegat està a punt de petar.

Com que ja no saben per on xuclar-nos la sang, ataquen a les  víctimes més fàcils i accessibles: els infants, les persones grans i les persones que pateixen alguna discapacitat. Per temes personals i professionals, ho veig i visc cada dia (fins als ovaris!!!).

Des de fa un parell d'anys, toca penalitzar i matxacar els menjadors escolars i els pares que hem de fer ús d'aquest servei per als nostres fills.






La història absurda i kafkiana fins l'eternitat es desenvolupa en diferents estadis i /o agressions situacionals:

1) TREBALLAR: per treballar has de deixar els nens al menjador perquè a veure quina feina trobes que puguis entrar passades les 9h, sortir abans de les 12.30h, tornar a entrar a les 15h i tornar a sortir abans de les 16.30h per  recollir als teus fills i donar-los el dinar... la teoria de conciliar la vida laboral i familiar se la passa tothom pel forro;

 Contracto el servei de menjador. Com que treballo, no em donen beca perquè tinc uns ingressos, miserables però, ingressos. Treballar i que la meva filla mengi em costa 10 quotes de 102€/mes durant tot el curs escolar.

2) ATUR: se t'acaba el puto contracte de substitucions, et deixen al puto carrer i no et donen la beca: i ara!!!!  la beca l'has de demanar amb un any escolar d'antelació!!! o sigui, si vas treballar al 2012, vas tenir ingressos, doncs al 2013, encara que no tinguis feina, ni subsidis, ni expectatives, no tens dret a beca i per tant o pagues amb l'ajuda dels 426€, el menjador de la teva filla, o t'esclavitzes en uns horaris d'entrades i sortides, que et requereixen dedicació absoluta... (i mentrestant, sobreviu, cerca feina, forma't, estudia, i estigues preparada per a quan soni el telèfon i et cridin per a fer una trista susbstitució, ni se t'acudeixi dir-los que  no pots perquè has d'anar a buscar o portar la nena al cole!!!).

3) BECA: com que no et putejaven prou, decideixen RETALLAR beques. Aquestes beques, pels qui no us n'han donat mai, representen la meitat de l'import que has de pagar ( o sigui de 102€ a 51€). NO TENS EL MENJADOR GRATUÏT!!!!

4) IVA i TUPPERS: I per acabar-ho de rematar, ens prohibeixen  que  els nostres fills puguin portar el dinar en una carmanyola i Hisenda IMPOSA  un increment de l'IVA de les activitats extra escolars i dels menjadors escolars d'un 21%!!!!!

Conclusió: fer com els votants del PP, cony!!! deixeu de menjar i pagueu la hipoteca!!!!

Donant pel sac fins al final...

12 MILIONS D'€uros per un funeral - 6 MILIONS de persones que viuen en la pobresa



"JO NO ESTIC CONTENTA DE PAGAR PEL FUNERAL DE LA THATCHER"

Menjadors escolars i alcaldes

Hi ha alcaldes que els hi falta claror (com diuen al País Valencià) i n'hi ha que no necessiten llumetes de Nadal perquè brillen amb llum pròpia. A quin alcalde votaríeu?:

- Alcalde de Sta Cruz de Tenerife: ordena repartiment urgent d'esmorzars a 400 nens que pateixen malnutrició. Podran esmorzar de franc fins a finals d'any. Partida pressupostària: 211.000 €;

http://www.laopinion.es/tenerife/2013/04/12/alcalde-ordena-reparto-urgente-desayunos-400-ninos-sufren-desnutricion/469594.html

- Alcalde de Girona: el seu govern adjudica la instal·lació de les llums de nadal 2012. Partida pressupostària: 217.000€.

http://www.diaridegirona.cat/girona/2012/11/18/girona-adjudica-installacio-dels-llums-nadal-217000--mateix-que-2011/591388.html

- Alcalde de Daya Vieja (Alacant): destina la partida pressupostària de les llums de nadal per a comprar aliments de primera necessitat per a 10 famílies del poble. Partida pressupostària: 2.300 €.

http://www.20minutos.es/noticia/1677699/0/pueblo-alicante/reparte-dinero/luces-navidenas/

- President de la Generalitat de Catalunya: licitació per a contractar una oficina tècnica que coordini les activitats de Commemoració del 1714. Cost:  1.097.549,81 €.

http://www.eldebat.cat/cat/notices/2013/04/la_generalitat_gastara_un_milio_en_una_oficina_tecnica__pels_actes_de_commemoracio_del_1714_107476.php

- Conseller d'Educació de les Illes Canàries: obrirà menjadors escolars aquest estiu,  gratuïts per a les famílies en risc d'exclusió social, per a garantir que 8000 nens tingui un àpat assegurat al dia. Pressupost previst: entre 850.000 i 1.500.000 €.
http://www.canarias7.es/articulo.cfm?id=296322


                                                                                                 
                                  

Mil milions de persones que no tenen res

"Viuen per sota el llindar
de la resignació,
amb un forat a l’estómac.
No tenen dret al futur,                                                            
el seu destí ja està escrit,
marcat amb tinta indeleble."

Lletra cançó ‘Mil milions de persones’, Pau Alabajos

La setmana passada vaig assistir a una xerrada d’un diputat del Parlament de Catalunya sobre economia. En el torn obert de preguntes, la gent van preguntar sobre independència, corrupció política, noves propostes econòmiques... servidora es va quedar amb les ganes de fer una pregunta ‘punxeguda’... No sé si per timidesa, per no alarmar al personal o perquè em vaig sentir a anys llum de la resta de la gent, vaig optar per fer-la però de manera privada: ‘Tu què interactues amb tot aquest món de diputats i diputades, directors generals, consellers, càrrecs, tots i totes ‘alto standing’ i que sempre he pensat que viuen en el país de les fades com la Gispert...se n’adonen del que ells i elles anomenen ‘bosses’ de pobresa i exclusió? Se n’adonen que són dinamita pura? que hi ha molta gent que no té res a perdre i que un conflicte violent social pot esclatar en qualsevol moment?”

El bon noi em va contestar: ‘No, no saben que viuen sobre un volcà en erupció’.

No són els únics: penso que moltíssima gent que conec i amb la que em relaciono, no saben que a Catalunya tenim ‘pobres’ sí, d’aquells que no tenen casa, ni feina, ni recolzament familiar, ni subsidi, ni beca de menjador, ni parella, ni res de res...

Deia el Síndic de Greuges la setmana passada que a CAT tenim 285.000 infants en situació de pobresa...(http://www.ara.cat/societat/Sindic-xifra-viuen-pobresa-Catalunya_0_898110390.html) 285.000 nens i nenes!!! Com és que no ens cau la cara de vergonya???? Només són dades, és clar, i la notícia no ha tingut major transcendència: no és el Barça, ni la independència, ni la  princesa i el marit corrupte, ni la commemoració de la república, ni les bajanades que diuen els polítics de torn ni és graciós o agradable per penjar-ho al Facebook o al Twitter... A qui importa que 285.000 nens i nenes passin gana o no estiguin ben alimentats??? Pel que veig a aquests nens i nenes, als seus pares i als treballadors socials que intervenen amb ells.

Conec a aquests infants, tenen noms i sentiments, són aquella família de 3 germans que van a escola en un barri de BCN (no precisament ‘marginal) i que la GENE només els hi ha donat una beca de menjador: un dia menja un germà i els altres 2, asseguts al costat, mengen un crostó de pa que algun monitor de menjador fa la vista grossa i li’n deixa menjar, o bé allò que el seu germà no vol menjar...

Conec als seus pares, són aquella parella a qui van fotre un ERE , estan farts d’enviar CV’s sense resposta i un bon dia el subsidi d’atur es va acabar, i possiblement també els 426€ i un banc els va fer fora del seu pis, i viuen o dormen a casa de familiars o dels avis, a l’espera, moltes vegades, d’un nou desnonament...

I també conec els avis, són aquells que esperen amb un carretó de la compra o amb bosses de plàstic, al costat dels contenidors dels supermercats, allà al vespre, quan tanquen, per agafar els iogurts caducats o el que es pugui aprofitar...

Sé per experiència que la capacitat d’empatia la desenvolupem quan vivim una situació similar a la de la persona que tenim al davant patint. No li desitjo a ningú passar gana, però hi ha gent que es mereixerien viure un temps en la pell dels altres: sense feina, sense subsidis, sense ajudes socials, sense sostre, sense parella, sense família, sense amics, sense...il·lusió per viure.

No us equivoqueu: qualsevol dia, un d’aquests ‘sense’ podem ser nosaltres...