Temps era temps, quan un ‘presidente’ de les Espanyes que
tenia el do d’aparèixer en pantalles de plasma, preguntava al seu tresorer, via
SMS, per quins set sous li havia ‘rajat’ a un jutge sobre sous, sobres i
sobresous. I vet ací que el poble va sortir al carrer a enforquillar i brasejar
xoricets. I no va passar res.
En un altre Palau, també en terres borbòniques, un altre
president Més, explicava al poble sotmès històries de cavallers emprenedors,
dels Molt Honorables llinatges dels Montull, dels Millet, dels Todó, dels
Duart, dels Padrosa i de famílies convergides i unides a la terra, que havien
fet país i llegenda en sobreviure al setges de Pretòria, ITV, Treball, Caixa
Catalunya, ICS i al del mateix Palau, atacats per infidels espanyolistes infiltrats,
fins i tot, en la guàrdia BRIMOniana d’esquadra. El poble es manifestà i cantaren i s’encadenaren, en
una assemblea unilateral decidits a decidir-se independents. I no va passar res.
I heus ací que aquest altre president Més volia regnar Més
i Més i acabar el seu virregnat sense preguntes incòmodes i amb l’aliança dels ‘vergonya,
cavallers, sense vergonya’ de la República d’Esrrec. Consultà l’oracle de la
seva fada padrina, i la nomenà presidenta del conjur del ‘dret a decidir’. La
gran fada, desperta i ‘ De Gispert(a)’ com una mala cosa, declarà que si
consultaven al poble al 2015, ‘no passa res’. I no va passar res.
Adreçaren cartes als súbdits i nobles convergonyits que
encara militaven en format carnet, i els hi preguntaren si renunciarien a la
llibertat independent a canvi d’un plat de llenties fiscal. I no va passar res.
El poble patí austericidis, fam i la pesta de les 3D ( desmantellar, desocupar,
desnonar) I no va passar res.
Des d’aleshores els supervivents, justifiquen en llengua
lapaonesa, la submissió pacífica a una cleptocràcia popular, esquerravergent i
unionista: “Espanya ens expolia, Madrid ens roba, el PP s’ho cobra, la GENE
retalla, Palau reparteix, CIU adjudica i ERC calla.”
I, fins al moment, no ha passat res.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada