Aquest article és per a tu, benvolguda assessora.
Et vull mostrar públicament la meva solidaritat obrera perquè la teva història és 'heavy' i la del polític que et mana, és patètica.
Intento imaginar-me que deu ser llevar-se al matí i saber que ocupes un lloc de treball perquè vas tenir l'encert d'afiliar-te i entregar-te en cos i ànima a un partit polític.
Admiro la capacitat que tens per a anar cada dia a treballar, sabent, com sap tothom, que no tens formació, ni experiència, ni habilitats, ni capacitats ni res que se li assembli fora d' una escassa educació moral.
La pressió que deus viure me la suposo insuportable en haver ascendit en poc temps de noia de les fotocòpies a assessora d'un càrrec públic.
En el fons sé que t'ho estàs passant malament, que els sentiments de culpabilitat que et genera ocupar un lloc de treball que paguem tots els contribuents i que no serveix per res, et fa sentir paràsit.
I treballar per a un senyor-polític-càrrec-públic, que es pensa que li deus la vida perquè et dóna un sou i que està convençut que lo millor que saben fer les dones en un partit polític, és preparar els canapès i repartir banderetes, ha de ser terriblement degradant.
Et volia dedicar un escrit en agraïment a la difussió que has fet del meu bloc i per la quantitat de mostres de solidaritat i simpatia que m'han arribat dels lectors i lectores que em segueixen. Mai hagués imaginat que una agressió verbal per escrit podria repercutir tan positivament en les meves interaccions socials, polítiques, amistoses i, fins i tot, laborals.
I com que sóc solidària de mena, i estic convençuda que tots i totes (escarbats inclosos) tenim dret al nostre minut de glòria mediàtica, he volgut obsequiar-te de tot cor, i amb bon rotllo.
Gràcies benvolguda assessora.
Et vull mostrar públicament la meva solidaritat obrera perquè la teva història és 'heavy' i la del polític que et mana, és patètica.
Intento imaginar-me que deu ser llevar-se al matí i saber que ocupes un lloc de treball perquè vas tenir l'encert d'afiliar-te i entregar-te en cos i ànima a un partit polític.
Admiro la capacitat que tens per a anar cada dia a treballar, sabent, com sap tothom, que no tens formació, ni experiència, ni habilitats, ni capacitats ni res que se li assembli fora d' una escassa educació moral.
La pressió que deus viure me la suposo insuportable en haver ascendit en poc temps de noia de les fotocòpies a assessora d'un càrrec públic.
En el fons sé que t'ho estàs passant malament, que els sentiments de culpabilitat que et genera ocupar un lloc de treball que paguem tots els contribuents i que no serveix per res, et fa sentir paràsit.
I treballar per a un senyor-polític-càrrec-públic, que es pensa que li deus la vida perquè et dóna un sou i que està convençut que lo millor que saben fer les dones en un partit polític, és preparar els canapès i repartir banderetes, ha de ser terriblement degradant.
Et volia dedicar un escrit en agraïment a la difussió que has fet del meu bloc i per la quantitat de mostres de solidaritat i simpatia que m'han arribat dels lectors i lectores que em segueixen. Mai hagués imaginat que una agressió verbal per escrit podria repercutir tan positivament en les meves interaccions socials, polítiques, amistoses i, fins i tot, laborals.
I com que sóc solidària de mena, i estic convençuda que tots i totes (escarbats inclosos) tenim dret al nostre minut de glòria mediàtica, he volgut obsequiar-te de tot cor, i amb bon rotllo.
Gràcies benvolguda assessora.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada